El text retòric

L’objectiu del text retòric és molt ampli: convèncer i persuadir, delectar o causar plaer, commoure, entretenir. Aquesta finalitat tan àmplia fa que els textos retòrics siguin molt variats: des de jocs de paraules (endevinalles, embarbussaments, palíndroms) i textos publicitaris fins a discursos i textos literaris. Sovint es diu que la poesia és el text retòric per excel·lència.

L’estructura dels textos retòrics és, doncs, molt diversa: alguns són escrits en prosa i altres, en vers. La poesia, per exemple, que sol estar escrita en vers, acostuma a estar organitzada en estrofes d’un determinat nombre de versos: els apariats o rodolins, els tercets, els quartets, les lires, les sextines, les octaves, les dècimes...

En algunes composicions poètiques, les estrofes poden combinar-se d’una manera fixa, com en el sonet (que té 14 versos distribuïts en dos quartets i dos tercets). Els versos es mesuren pel nombre de síl·labes que tenen i poden ser d’art menor (monosíl·labs, bisíl·labs, trisíl·labs.. fins a octosíl·labs) o d’art major (de nou síl·labes o més). L’estructura d’una endevinalla o d’un jeroglífic, en canvi, és completament diferent.

Els principals recursos dels textos retòrics són la rima i les figures retòriques. La rima és molt freqüent en la poesia (també en les endevinalles i les cançons). Hi ha la rima consonant o perfecta i l’assonant o imperfecta. La rima també pot ser femenins, si es fan rimar paraules plantes o esdrúixoles, o masculina, si els mots que es fan rimar són aguts. Segons com es combinin la rima i els versos, es parla de rima encadenada (abab) i de rima encreuada (abba).

Les figures retòriques són una desviació de la manera més planera o habitual de parlar o d’escriure usades amb finalitats expressives. N’hi ha de molts tipus, segons si afecten la fonètica, la sintaxi, la semàntica... Per exemple, l’al·literació i la paronomàsia, que són figures retòriques del pla fonètic, són els recurs principal dels embarbussaments. Altres figures retòriques, com les sintàctiques (hipèrbaton, anàfora, paral·lelisme) i les semàntiques (metàfora, metonímia, paradoxa, personificació...), predominen en la poesia, però no en són exclusives: podem troba figures retòriques en tota mena de textos, en vers o en prosa (cançons, poemes, discursos polítics o religiosos, novel·les i textos teatrals, textos publicitaris...). Així, diem que els textos que se serveixen de les figures retòriques per a donar més ritme so més expressió al llenguatge són retòrics.