El text argumentatiu

Un text argumentatiu pretén convèncer i modificar el punt de vista del destinatari sobre un tema polèmic o controvertit. Argumentar vol dir:

• Anar més enllà de la simple opinió
• Raonar les idees proposades
• Contrarestar les idees contràries
• Fer creïbles els propis valors i les pròpies idees
• Arribar a conclusions convincents
• Persuadir (convèncer)

Els elements que constitueixen un text argumentatiu són els següents:

• Tema al voltant del qual girarà l’argumentació. L’objecte de l’argumentació sol ser polèmic.
• Tesi que es defensa (o idea de fons), és a dir, la postura de la persona que ho escriu respecte al tema.
• Arguments que recolzen l’opinió de la persona que ho escriu: raons, proves, exemples, etc. que fa servir l’escriptor per convèncer.

El text argumentatiu segueix una estructura concreta:

• Introducció. Presentació del tema de la controvèrsia. Explicitació del punt de vista o de l’opinió que es vol defensar.
• Desenvolupament. Presentació ordenada i clara dels arguments, introduïts per connectors textuals.
• Conclusió. Reforça la tesi inicial i resumeix els principals arguments que la sostenen. Síntesi, doncs, dels aspectes tractats i comprovació de l’opinió o tesi enunciada en la introducció. Tanca el text.

Els connectors textuals que més s’utilitzen en aquest tipus de textos són:

• Ordre: en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, d'altra banda, no només... sinó també..., primerament, després, tot seguit, pel que fa referència a...
• Causa: com que, perquè, a causa de, ja que, ... degut/da a...
• Conseqüència: conseqüentment, és per això que, en conseqüència, a conseqüència de...
• Introducció d'un exemple: per exemple, cal recordar, com ara, és el cas de...
• Oposició: contràriament, tanmateix, això no obstant...
• Introducció d'una conclusió: finalment, en resum, així doncs, per tant, es pot concloure que, en definitiva...

Com a exemples podeu veure els textos següents:

Si fos avi…

Se’m pregunta què faria jo si fos avi i tingués néts; si acceptaria o no el compromís de tenir-ne cura mentre els meus fills fossin a la feina. En un primer moment penso que m’hi negaria, si no fos un cas d’evident necessitat, és clar. Estic convençut que quan arribi la jubilació voldré gaudir intensament del temps lliure, ja que ara mai no ho puc fer. Em veuré amb el dret de disposar dels diners de la pensió per veure món i viatjar, encara que sigui amb sortides organitzades i gregàries. Per això crec sovint que em vindrà a contrapel la proposta d’encarregar-me de portar la néta a escola al matí, recollir-la a migdia per donar-li el dinar…Però en un altre moment ho veig tot d’una altra manera, perquè considero que el contacte amb els nens, els meus néts, em rejovenirà: no tindré temps de pensar en els petits mals crònics que em rondaran ni de deixar-me endur per la mandra i el tedi, camins que porten inexorablement a la immobilitat i al mal humor. M’obligaran, com he dit, a ser jove.Per tant, no puc dir-vos ara què faré aleshores. L’únic que avui tinc clar és que no s’han de jutjar ni els avis que ocupen tot el temps possible a gratificar-se, ni els que el destinen pràcticament tot a alleugerir la càrrega de paternitat dels seus fills.

Teleporqueria

Ara que la condemna i abominació de la teleporqueria, la “telegasòfia” o com en vulgueu dir ja ha arribat als estratosfèrics nivells del president del govern espanyol, fóra del tot inútil insistir en els motius pels quals molta gent menysprea una mena d’espectacle que, tanmateix, té unes quotes d’audiència sòlides i constants.La qüestió prioritària, però, és saber per què ens agrada la teleporqueria, i escric ens perquè encara que ni aquest cronista ni molts dels lectors d’aquestes cròniques no som marcians, tampoc vivim a Venus. Tinc la sensació que la cosa va per allò que “els rics i famosos també en tenen, de misèries”: potser a un nombre important de ciutadans i ciutadanes els agrada comprovar que el món de la fama prefabricada pot ser tan caspós, trivial i buit com la més anodina de les existències. I heus ací la trampa: la vida real, quotidiana, és molt més apassionant, rica, diversa, dramàtica, romàntica i a voltes molt més escruixidorament tràgica que les intimitats falsament escandaloses d’alguna starlette de via estreta o els rampells d’algun pijo malcriat de cinquanta tacos.Com que ni visc a Venus ni em puc permetre gaires ingenuïtats, no crec que la teleporqueria desaparegui sola ni que la seva bonança depengui d’una única instància de poder. Potser la manera de no deixar-se entabanar consisteix senzillament a anar per la vida amb els ulls oberts, però això demana temps i tal vegada hi ha gent que, ras i curt, no en té ganes. I mentrestant, com diu la dita, els uns pels altres, la teleporqueria sense recollir.

Extret i adaptat de J. J. Navarro Arisa, Avui, 3/06/03

Tasca:

- Per dur a terme aquesta tasca heu de tenir un ordinador, connexió a internet i un processador de textos (Word).

- Agafeu un paperet per saber el tema que us ha tocat argumentar. Si no us agrada el tema, podeu agafar-ne un altre però només tindreu UNA opció de canvi.

• La cirurgia estètica.
• Les supersticions.
• Vida quotidiana i estrès.
• Els debats per televisió i els reality show.
• Cotxe particular o transport públic. Avantatges i desavantatges.
• La convivència amb els veïns.
• Turisme rural o turisme urbà?
• Comprem un pis o el lloguem?
• El dopatge en els esports.
• Els clubs de fans com a fenomen social.
• Les professions del futur.
• Què té de positiu o de negatiu la televisió?
• Zoològics o animals en llibertat?
• Les ONG: cooperació, mite o mentida?
• Els videojocs i la seva influència en els nens d’avui en dia.
• Com influeix la publicitat en els joves d’avui en dia?
• L’emancipació dels joves a l’actualitat.
• Viure al camp o a la ciutat?
• Cuina ràpida o cuina tradicional?
• El futbol: esport o negoci?
• Publicitat: val tot per a vendre?
• El mal que fan els centres comercials.

- Busqueu notícies (als diaris digitals) sobre el tema que us ha tocat. El text argumentatiu haurà d’estar basat amb una notícia.

- Escolliu la notícia que creieu més oportuna pel vostre text argumentatiu.

- Després d’haver buscat tota la informació sobre el tema, què en penseu vosaltres? Escriviu la vostra opinió.

- Comenceu a escriure el text argumentatiu. Recordeu que ha de tenir una estructura concreta.

- Un cop l’hàgiu escrit, reviseu que no hàgiu fet cap falta, que hàgiu utilitzat els connectors adequats.

Un exemple del que us demano seria això:

La Generació Ni-Ni

La "Generació Ni-Ni" es coneix actualment com a aquell grup de joves que ni treballen ni estudien. Però existeix realment aquesta generació? Pot ser que el que a primera vista sembla un grup de ganduls sigui un greu problema de la societat però... es pot considerar que hi hagi una generació “ni-ni”? Jo crec que no.

Per començar, de tota la gent que conec, hi ha molt pocs "ninis", i els pocs que conec voldrien treballar, però no troben una feina. De fet, d'acord amb un reportatge aparegut fa uns mesos en un diari nacional, només el 14% dels joves entre 18 i 34 anys poden ser considerats "ninis".

En contraposició, el 54% dels joves entre 18 i 34 anys diuen que no tenen un projecte on es sentin il·lusionats, cosa que no vol dir que sigui una generació de "ninis" ja que aquest percentatge es podria trobar fàcilment a generacions més grans. No estar il·lusionat per un projecte no és una cosa nova ni vol dir que la persona en qüestió no faci res. De fet, la majoria d'aquestes persones treballen per poder sobreviure, per tant, no són "ninis".

En síntesi, no es pot afirmar que existeixi la "generació ni-ni", vistes les dades anteriors. Sens dubte, és una farsa que s'ha creat per amagar el veritable problema de la societat: la crisi econòmica.

Article consultat: https://www.eldiario.es/agendapublica/impacto_social/Jovenes-Ni-Ni-medida-problema_0_154335119.html