El text expositiu i l'exposició oral

El text expositiu o explicatiu presenta un tema i després l’amplia o el desenvolupa amb dades i exemples amb la intenció d’informar el receptor. Són textos expositius, per exemple, els llibres de text, les enciclopèdies, els articles de divulgació d’una revista, els reportatges, les exposicions orals, etc.

L’exposició oral és una explicació sobre un text que una persona fa davant d’un públic amb la finalitat d’informar-lo. Una exposició oral ha de tenir les parts següents:

- La introducció o presentació del tema principal de què es parlarà. Per començar, es poden fer preguntes al públic sobre el tema per a motivar-lo, explicar una anècdota que hi estigui relacionada o explicar per què és important el tema o per què té interès.

- Desenvolupament. Cal ordenar els temes i subtemes perquè al públic li quedi clar quins són els principals i quins són els secundaris. Durant l’exposició cal justificar i argumentar bé les idees exposades. Aquesta part, doncs, ha de ser rigorosa i ha d’estar ben documentada, és a dir, la persona que fa l’exposició oral s’ha d’haver informat prèviament sobre el tema de què parla i, si li convé, pot fer citacions dels textos consultats o dir al públic d’on ha tret una informació determinada o de qui és una idea que exposa. És important calcular el temps que es tardarà a desenvolupar cada idea, tema o subtema per a no excedir-se.

- Conclusió o resum de les idees principals d’una manera clara, per tal que l’oient pugui recordar-les. A continuació, es pot convidar el públic a fer preguntes o a iniciar un col·loqui sobre el tema.

A l’hora de fer una exposició oral, és important el suport de determinats aparells audiovisuals per a fer més entenedora l’explicació. Per exemple: es pot connectar un ordinador portàtil a una pantalla o a una pissarra digital per a mostrar al públic diapositives, fotografies, il·lustracions, taules, gràfics, etc. mitjançant programes informàtics com el Power Point o el Prezi.